El cálido hogar de Momo Cia., es un rincón donde el arte del clown cobra vida con cada gesto. Aquí, la gestualidad y la lengua de signos se entrelazan para dar voz a la comunidad sorda, creando un espectáculo lleno de color y significado. Más que simples risas, buscamos sembrar valores y despertar conciencias, tejiendo un lazo mágico con cada alma que se une a nuestra travesía.
La original y catastrófica metamorfosis
de una payasa desahuciada
WELCOME teatro accesible
Sobre MOMO
Hola! Soc la Montserrat Gil, però molts em coneixen com Momo. Soc de Barcelona i a més de ser pallassa, membre actiu de AGT i l'Ateneu de les Arts del Baix Montseny, soc una apassionada de la creació artística. El meu cor batega al ritme del teatre, i la meva història comença al si d'una família sorda, donant a la llengua de signes el seu lloc com a llengua materna, sent jo una nena oïdora (CODA). Aquesta experiència em va regalar una expressivitat única i inigualable, així com una profunda responsabilitat cap a la comunitat sorda. Durant anys, he estat involucrada en el teatre juvenil de prevenció, on l'art es converteix en una poderosa eina per a conscienciar i transformar realitats. He compartit escenari amb companyies compromeses amb el medi ambient, com Empordamar Company i la Cia. feminista 2×2 Impro. A més, soc l'organitzadora del cabaret trimestral d'humor inclusiu GestViu gestionat per espectacles Dr. Bombolla.
'Welcome', el meu espectacle unipersonal, és una barreja d'emocions, crítica social i riures. Si t'uneixes a Momo Cia. t'embarcaràs en un viatge on la comèdia es converteix en una experiència que toca el cor de cada espectador.
Connectant Visualment
Desde el primer momento, el público es rodeado con un programa de mano, donde la lengua de signos toma forma gráfica, revelando el misterio que se desplegará.
Un viaje visual que comienza en el espacio escénico, donde una puerta majestuosa en forma de cerrojo se alza entre basura y cajas de cartón. Esta puerta nos acompaña mientras presenciamos la catastrófica metamorfosis de una payasa desahuciada, acercándonos al público a un relato que subraya la fugacidad de todo, llevándonos hacia un desenlace absurdo e inesperado.
‘Welcome’ culmina con una invitación a la solidaridad y compasión, subrayando que todo es efímero. Un final que te deja con el corazón lleno de emociones inesperadas.
Welcome, on la teatralitat troba la seva veu
Sobre el uso de la Lengua de Signos
A Catalunya, el suau murmuri de la vida quotidiana abraça a unes 35.600 ànimes amb discapacitat auditiva, mentre que en tota Espanya, més d'un milió de cors bateguen en silenci. Entre ells, al voltant de 100.000 parlen en llengua de signes, un pont que uneix tant a aquells que no senten com als qui desitgen comunicar-se amb ells: familiars amorosos, intèrprets apassionats, dedicats assistents socials i curiosos estudiants. En un acte de reconeixement i respecte, el Reial decret 921/2010, de 16 de juliol del 2010, va atorgar estatus legal a la llengua de signes. No obstant això, malgrat aquest pas endavant, l'II Informe sobre la situació de la llengua de signes espanyola, revela el seu estat «vulnerable», víctima de desigualtats i falta de prestigi comparat amb la llengua oral. En les veus callades però no oblidades d'aquells que viuen en la penombra del silenci, el 95% voldria que més persones oïdores aprenguessin la llengua de signes. La llengua de signes és molt més que paraules traçades en l'aire, és una llengua de caràcter visual, gestual i espacial amb gramàtica pròpia que reuneix totes les característiques i compleix les mateixes funcions que qualsevol altra llengua. La invisibilitat de la sordesa complica la comprensió i el suport cap a les persones sordes. Com que no és evident, les seves necessitats de comunicació solen passar-se per alt. Això limita el seu accés als serveis i a la cultura i contribueix a estereotips perjudicials. Les persones CODA (Children of Deaf Adults), som fills de pares sords i exercim un paper important en la comunitat sorda. Tenim una perspectiva única sobre la sordesa i la cultura sorda a causa de la nostra criança i experiència familiar. La nostra contribució a la comunitat sorda i a la societat en general és inavaluable, ja que promovem la comprensió i la inclusió de persones sordes en una varietat de contextos. La presència de la llengua de signes en l'escenari no sols comunica, sinó que també enforteix l'autoestima de les persones sordes, fent-les sentir que la seva forma de comunicació és tan valuosa com l'oral. La cultura, com una llum brillant en la foscor, desbloqueja les portes de l'enteniment i l'empatia en cadascun de nosaltres. Fomentar la consciència i la inclusió és essencial per a derrocar aquestes barreres i forjar una societat més equitativa. I és per això, que amb gran orgull i amor, 'Welcome' acull la llengua de signes en el seu espectacle, teixida amb el fil brillant de la inclusió i la celebració de la diversitat humana.
Sobre la temática del desahucio
Els meus estudis i la meva professió es trobaven enmig de la voràgine del món de la construcció i després de sobreviure a la crisi del 2008, em vaig reinventar i em vaig submergir en el món de l'escenari. No obstant això, la pandèmia de la COVID-19 va tornar a sacsejar la meva vida privant-me de nou a dedicar-me al que havia triat com a forma de vida i amenaçant de arrabassar-me la meva llar per segona vegada. Vaig enfrontar el temor amb resiliència, transformant aquesta por en la creació del meu primer espectacle unipersonal. En la meva reflexió, em qüestiono sobre la possibilitat de perdre-ho tot i la dicotomia entre tenir i no tenir. Aquestes preguntes són el batec de la meva exploració, on busco comprendre la rellevància de la possessió en la nostra societat. Durant aquests anys daurats, des de 1992 fins a 2008, l'auge immobiliari ens va seduir amb el somni de la propietat. No obstant això, la crisi financera ens va llançar a una realitat crua, on molts van quedar atrapats en préstecs insostenibles i van enfrontar l'espectre dels desnonaments. La pandèmia ha exacerbat la vulnerabilitat econòmica, deixant a nombroses famílies a la vora de perdre les seves llars. És esquinçador constatar que a Espanya, el 14,41% dels habitatges jeuen buides, percentatge que es tradueix en un total de 3.837.328 habitatges buits. Mentre almenys 33.000 persones enfronten la cruesa de la vida al carrer. És una paradoxa que reflecteix la nostra societat: l'abundància de cases buides mentre molts lluiten per un sostre. Viure al carrer és un carreró fosc plagat de precarietat, violència i fam. És enfrontar-se a un món hostil, on trobar treball i estabilitat es converteix en una batalla diària per la supervivència. Per això, l'espectacle «Welcome» ens submergeix en la història d'una pallassa desnonada, una narrativa que busca despertar la nostra empatia i consciència cap a aquest grup de persones tan vulnerables. És una invitació a reflexionar sobre la importància de la solidaritat i l'acció col·lectiva per a construir un món més just i humà.